Noticias‎ > ‎

Crònica sobre l'ascens a divisió d'honor

publicado a la‎(s)‎ 25 ene. 2012 3:06 por Naujoël Isipedia   [ actualizado el 25 ene. 2012 3:10 ]
VICTORIÓS EMPAT DEL CARCAIXENT

CARCAIXENT 4 – EVA MANISES 4

EL CLUB D’ESCACS CARCAIXENT ASCENDIX A DIVISIÓ D’HONOR. (09/04/2011)

Duríssim i disputadíssim matx el jugat pels dos equips en la promoció per a ascendir a / mantenir Divisió d’Honor, en el que finalment s’ha produït un resultat de 4-4 favorable al Caracixent segons el desempat holandés per haver obtingut més punts en els taulers superiors.

El matx comença amb normalitat. Al cap de vora dues hores de joc la partida que més ha avançat és la del 8º tauler que estan ja en un final amb lleuger avantatge per al jugador de l’Eva Manises (Vicente Andres) en blanques. En el 1º tauler el jugador del Carcaixent (Antoni Montalbán) amb blanques té una millor posició però gens clara com es comprovà en l’anàlisi post-mortem.

Finalment després de vàries ofertes recíproques se signen taules en estos dos taulers (1º i 8º) i el 7º on el jugador del Carcaixent (Vte. Benavent) tenia un peó d’avantatge però s’apura de temps i preferix fer taules. Molt conservadors tots dos equips en estos moments inicials del matx.

D’esta manera el matx es posa 1½ a ½

1º (B)Antoni Montalbán ½ (N)Quique Llobell ½

7º (B)Vicente Benavent ½ (N)Daniel Salvador ½

8º (N) Raul Simon ½ (B)Vicente Andres ½

Al poc temps s’ha produït la primera victòria i ha sigut per a l’Eva Manises en el tauler 6º on Pere Villalba en blanques ha guanyat de forma clara al jugador del Carcaixent Fco. Barbero.

Esta victòria donava avantatge a l’Eva Manises en el marcador, però a partir d’ací les coses han millorat per al Carcaixent. En el tauler 2º Enrique Pedrós amb negres després d’una obertura irregular i malgrat tindre una posició aparentment inferior, realitza un contracolp central (e5) que capgira la posició i passa a estar clarament millor. Esta (futura) victòria seria molt important puix ja en estos moments s’entreveia que el matx estaria disputat fins a l’últim punt i el desempat podria resultar determinant.

Finalment es consuma la victòria d’Enrique Pedrós i el matx es posa 2½ a 2½

2º (N)Enrique Pedrós 1 (B)Jaime Valmaña 0

6º (N)Francisco Barbero 0 (B)Pere Villalba 1

D’esta manera han acabat les cinc primeres partides amb i el matx està empatat i a més han acabat relativament prompte (sense esgotar el temps cap dels jugadors) mentre que les tres partides restants encara estaven en joc i resultava evident que serien les que decidirien el matx. A més en estes tres partides ja ha començat a fer-se sentir el temps per als jugadors respectius.

3º Delgado (blanques) del Carcaixent amb blanques davant Julio Silva (negres) per l’Eva Manises.
Esta partida sembla clarament decantada per a Julio Silva de l’Eva Manises qui amb negres té un final clarament superior i de realització relativament fàcil. Encara que el jugador del Carcaixent estava millor de temps, tots teníem la percepció que esta partida no se li podia escapar a Julio Silva.

4º Pablo Sampedro (negres) pel Carcaixent davant de Luis Ballester (blanques) per l’Eva Manises.
Esta partida ha sigut la més complicada i a la fi seria la decisiva (l’última en acabar) ja que Pablo Sampedro tenia 2 alfils i cavall front a la torre i alfil de Luis Ballester amb quatre/cinc peons per cada bàndol i a més Pablo estava molt apurat de temps i havia de fer front a les amenaces tàctiques del seu rival.

6º Gabriel Martínez Peiró (blanques) pel Carcaixent davant de Fernando Silva (negres) per l’Eva Manises. Esta partida ha sigut bastant previsible dins de la incertidumbre competitiva. Fernando Silva ha plantejat una defensa Nimzoindia i Gabriel Martinez ha optat per una línia molt sòlida sense entrar en complicacions. En un moment del mig joc Fernando Silva ha entregat el peó central de d5 per a forçar l’obertura de la diagonal a8-h1 per al seu alfil però la precisa continuació de Gabriel Martínez ha eliminat qualsevol perill tàctic i per tant s’ha quedat amb un peó central de més.

En estos moment els possibles resultats del matx ja es dibuixaven clarament i ha aplegat el moment de fer comptes davant la probabilitat de quedar 4-4. Un senzill càlcul aritmètic ens diu que amb les victòries del Carcaixent en el taulers 2 i 5 davant del 3 i el 6 per l’Eva Manises amb el sistema de desempat holandés que puntua als taulers de major a menor (8 punts el 1º tauler, 7 el 2º etc..) l’empat resultaria favorable per al Carcaixent.

Al poc temps s’ha consumat allò que resultava més previsible, victòries dels jugadors amb una posició clarament superior, un per cada equip, i nou empat, esta vegada 3½ a 3½

3º (B) José Delgado 0 (N)Julio Silva 1

5º (B) Gabriel Martinez 1 (N)Fernando Silva 0

D’esta manera el resultat final es decidiria en la partida del 4º tauler on Pablo Sampedro amb negres pel Carcaixent juga un apurat final davant Luis Ballester amb blanques per l’Eva Manises.

Pablo Sampedro té material de més (dos peces menors per una torre) però Luis Ballester té la iniciativa i pressiona amb jugades d’iniciativa i amenaces tàctiques, primerament hi han dos torres (dos torres i un alfil per part de Luis, torre, dos alfils i cavall per a Pablo amb quatre/cinc peons per bàndol). La posició hauria de ser relativament còmoda i fins i tot clarament guanyable per al jugador del Carcaixent, però Pablo Sampedro està molt apurat de temps. Aproximadament 2 minuts per 8 del seu rival.

En estos moments la pressió es fa sentir sobre tots dos jugadors. La resta de jugadors (ara reconvertits en públic) i algun que altre acompanyant presenciem la partida i tractem de mantindre el silenci i la compostura mentre ens desesperem per la partida amb la sort final del matx i de la categoria penjant d’un fil.

Luis Ballester pressiona a Pablo amb diverses amenaces amb les torres o bé devorar-li els peons del flanc de dama... en estos moment tots dos jugadors ja són conscients de què a l’Eva Manises només li val la victòria. Complicat per a Luis Ballester que està obligat a forçar la posició contra la “lògica” escaquística... però Pablo Sampedro està molt apurat de temps i no es troba gens còmode davant les amenaces... a pesar d’arribar a estar amb menys d’1 minut en el rellotge juga “parant-se a pensar” per a desesperació de la resta de jugadors del Carcaixent. Es canvia una torre per bàndol...
Pablo té problemes per una possible clavada... al avançar un peó Luis Ballester, Pablo Sampedro el bloqueja amb les peces menor i troba una bona cassella per al seu rei (un tema que fins ara li havia impedit coordinar adequadament les seues peces menors)... ara els problemes són per a Luis Ballester qui té més temps en el rellotge però cada vegada té més difícil fer jugades “d’amenaça/ pressió” perquè la posició “ja no dóna més de sí”.
Un parell d’escacs de torre i sorgix el primer conat de taules per repetició de jugades, òbviament açò equival a la derrota per a l’Eva Manises i Luis Ballester canvia de jugada, però amb les repeticions Pablo Sampedro ha guanyat temps i ara pràcticament tots dos jugadors s’igualen a 1 o 2 minuts de rellotge... però amb torre i alfil contra dos alfils i cavall no es pot fer més... finalment després “d’un llarg camí en el rei”, es produïx una simplificació decisiva i queda alfil i cavall versus
torre. Davant la impossiblitat de generar qualsevol tipus d’amenaça s’acorden les taules, (per al Carcaixent açò era suficient com ja s’ha comentat).

4º (N)Pablo Sampedro ½ (B)Luis Ballester ½

D’esta manera es consuma el resultat final de 4-4 que resulta favorable al Carcaixent.

CARCAIXENT ASCENDIX A DIVISIÓ D’HONOR.

Felicitar a l’Eva Manises per un duríssim matx.

Crònica d’Antoni Montalbán.

PD; Cal recordar que les partides en el Campionat per equips es disputen a 90 minuts més 30 segons d’increment per jugada.
Comments